"L'indipendenza è un mezzo, non un fine". Il consolidamento dell'indipendentismo catalano giovanile di sinistra: la JERC (1994-2015)
Abstract
Il nazionalismo catalano ha in larga parte messo da parte la via indipendentista durante tutto il XX secolo, optando per la ricerca di uno spazio politico e amministrativo autonomo all’interno della Spagna, attraverso il riconoscimento della specificità linguistico-culturale ed economica. Di recente, però, questi stessi settori hanno valutato come fallito questo progetto “spagnolo”, optando per la via indipendentista (2006- 2014). Questo cambio di rotta non sarebbe stato possibile senza l’esistenza e l’attività, sebbene a lungo marginale e circoscritta all’ambito sociale, di organizzazioni come la JERC (Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya), che durante gli ultimi quarant’anni ha difeso la fattibilità di un indipendentismo di sinistra, oltre la semplice creazione di un nuovo Stato indipendente. L’articolo analizza il consolidamento della JERC nel periodo 1994-2015.
Catalan nationalism largely put aside the path towards independence for the whole XX century, opting instead for the search for an autonomous political and administrative niche within Spain through the recognition of Catalonia’s cultural, linguistic and economic specificity. Recently, though, those same segments have deemed this “Spanish” project as failed and have opted for independence (2006-2014). Such a change of perspective would have not been possible had it not been for the existence and activity (although for long time marginal and limited to the social sphere) of organizations such as JERC (Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya), which for the last forty years have defended the feasibility of a leftist independence movement and gone beyond the simple creation of a new independent State. The article analyses the consolidation of JERC in the 1994-2015 period.
Parole chiave
Full Text
PDFRiferimenti bibliografici
AA. VV. (2001), Esquerra Republicana de Catalunya. 70 anys d’història (1931-2001), Columna, Barcelona.
Ainsa E. (2012), Els orígens de l’Assemblea Nacional Catalana: les indiscrecions del majordom, IPIH, Barcelona.
Álvaro F.-M. (1995), «CDC i Jordi Pujol, catalanisme sostingut. Una aproximació periodís- tica a l’evolució recent del nacionalisme moderat hegemònic», in Termes J. – Cassas- sas J. (eds.), El nacionalisme com a ideologia. Materials de treball i estudi, Proa, Barcelona, pp. 125-134.
Álvaro F.-M. (2003), Ara sí que toca!, Edicions 62, Barcelona. Antich J. (1994), El Virrei, Planeta, Barcelona.
Barberà Ò. – Barrio A. (2006), «Convergència i Unió: from Stabilty to Decline?», in De Winter L. – Gómez-Reino M. – Lynch P. (eds.): Autonomist Parties in Europe: Identity Politics and the Revival of the Territorial Cleavage, Institut de Ciències Polítiques i Socials, Barcelona, pp. 103-139.
Barberà Ò. – Barrio A. – Rodríguez, J. (2002), Els militants de les organitzacions juvenils de Cata- lunya, Diputació de Barcelona, Barcelona.
Barberà Ò. – Barrio A. – Rodríguez J. (2007), Cambios políticos y evolución de los partidos en Ca- taluña (1995-2007), ICPS, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona,
http://ddd.uab.cat/pub/worpap/2009/hdl_2072_47941/ICPS277.pdf.
Barnils A. (2014), La Revolució tranquil•la: Carme Forcadell i l’Assemblea Nacional Catalana, Rosa dels Vents, Barcelona.
Barrio A. (2014), Convergència i Unió, del nacionalismo moderado al secesionismo: cambio de posición de los partidos nacionalistas y sistema de gobierno multinivel, ICPS, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona,
http://www.icps.cat/archivos/Workingpapers/wp330.pdf.
Buch R. (2007), L’Esquerra independentista avui, Columna, Barcelona.
Caminal M. – Matas J. (eds.) (1998), El sistema polític de Catalunya, Tecnos, Barcelona.
Clara I. (2005), El Delfí ofegat: per què es va equivocar ERC amb el tripartit, Omicron, Badalona. Culla J. B. (2013), Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012. Una història política, La Campana, Barcelona.
Gonzàlez i Vilalta A. (2006), La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939), Afers, Catarroja-Barcelona.
Ivern i Salvà M. D. (1989-1990) Esquerra Republicana de Catalunya 1931/1936, 2 voll., PAM, Barcelona.
Lucas M. (2004) ERC. La llarga marxa: 1977-2004. De la il•legalitat al govern, Columna-Nou Mil•lenni, Barcelona.
Martí P. (2013), El dia que Catalunya va dir prou: la història inèdita de l’Assemblea Nacional Catalana, Columna, Barcelona.
Martín i Berbois J. Ll. (2011), Joventut Nacionalista de Catalunya. Escola de patriotes, Afers, Catarroja-Barcelona.
Martínez F. (2005), Jordi Pujol: en nom de Catalunya, Rosa dels Vents, Barcelona. Versione in castigliano (2005): En nombre de Cataluña, Debate, Barcelona.
Pairó G. (2007), Corredor de fons: retrat de Joan Puigcercós, Dau, Barcelona.
Puigcercós J. (2008), Generació.cat: guanyem la partida de la independència, L’Arquer, Barcelona. Pujol J. (2012), El Caminant davant del congost : quan tot és difícil, i necessari, Proa, Barcelona.
Pujol J. – Cuyàs M. (eds.) (2007), Memòries (I). Història d’una convicció (1930 - 1980), Proa, Barcelona.
Pujol J. – Cuyàs M. (eds.) (2009), Memòries (II). Temps de construir (1980-1993), Proa, Barcelona.
Pujol J. – Cuyàs M. (eds.) (2012), Memòries (III).De la bonança, Proa, Barcelona.
Renyer J. (2008), ERC: temps de transició. Per una esquerra forta, renovadora i plural, Cossetània Edicions, Valls.
Serrano J. – Sempere D. (1999), La participación juvenil en España, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Barcelona.
Serrano J. – Sempere D. (1999a), Joves i participació a Catalunya, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia - Secretaria General de Joventut, Barcelona.
Soler A. (2003), ERC-PI: escissió o cop d’estat a l’independentisme?, Edicions de la Guingueta, Barcelona.
Strubell T. (1997), El cansament del catalanisme, La Campana, Barcelona.
Vall J. (2012), 1987. L’any de la Crida Nacional a Esquerra Republicana de Catalunya, Fundació Josep Irla, Barcelona.
Vélez-Pelligrini L. (2003), El Estilo populista : orígenes, auge y declive del Pujolismo, El Viejo Topo, Barcelona.
Villatoro V. (2004), Catalunya després del tripartit: una visió nacionalista, Columna, Barcelona. Villatoro V. (2007), L’engany: el segon tripartit o la desnacionalització de Catalunya, Ara Llibres,
Barcelona.
DOI: https://doi.org/10.15162/2282-5681/1564
Refback
- Non ci sono refbacks, per ora.
Copyright (c) 2022 Arnau Gonzàlez i Vilalta
Nazioni e Regioni
Studi e ricerche sulla comunità immaginata
ISSN: 2282-5681 Nazioni e regioni è rilasciata con licenza Creative Commons CC BY-NC